I tu? Quina pastilla triaries?

          Un es torna filòsof el dia en què descobreix que ignora quin és el sentit de la seva vida i es resol a buscar sistemàticament pel camí de la raó. Fins llavors havia viscut de les opinions rebudes: creia el que de mitjana es creu, feia el que es fa, gaudia com es gaudeix, fins i tot es revelava en ocasions com i contra el que un sol revelar-se.Acompanyat per la tradició, sostingut pels valors i les pautes de conducta del seu grup, portat i portat per les modes, les seves existència transcorria amb relativa placidesa.


Però un bon dia-¿de debò va ser un dia bo?-Sent amb esgarrifança que el sòl de creences que fins llavors li havia sostingut s'obre sota els seus peus. Les seves conviccions de sempre se li han tornat sobtadament estranyes. (...) El món en el que abans vivia ha resultat ser un gegantí escenari de teatre on res és el que sembla.

Extret de la revista MOLT ESPECIAL, N º 48, Història de les idees. Text de Leonardo Rodríguez Duplá, professor titular d'ètica i filosofia política a la Universitat Pontifícia de Salamanca.

                    Seguir dormit o despertar?


                    El problema de la realitat

T'atreveixes a comentar la vinyeta?

Cervells en una cubeta

"Imagineu que totes les experiències que teniu, inclús la d'estar llegint aquest llibre, estan en realitat causades per uns elèctrodes situats al vostre cervell, als que una computadora super-potent envia estímuls elèctrics que proporcionen una representació completa d'allò que creieu el món real. Us fa sentir el tacte del llibre, les sensacions i informacions rebudes al passar cada pàgina, inclús si us canseu de llegir i decidiu eixir a passejar, us proporcionarà totes les sensacions corresponents. Quan penseu que aneu passejant per un parc és la computadora la que us subministra les sensacions corresponents a anar passejant (...) Si decidiu anar a vore a un amic vos proporcionarà coherentment totes les impressions corresponents a la seua  casa. Us semblarà que parleu amb ell, us escoltareu parlar, (...) però en realitat res d'això existiria, inclús podríeu no tenir cos, i no ser més que un cervell en una cubeta plena de nutrients que el mantenen amb vida. No hi ha arbres, ni cases ni amics. Sols el teu cervell, la sala on estàs, la computadora i el científic que la manipula"

                                                               Teoria del conocimiento. Josep Lluís Blasco, Tobies Grimaltos.

Text 3 Plató

SÒCRATES: ¿ No diu Protàgores que les coses per a mi són tal com m'apareixen i per a tu són tal com t'apareixen? Però, ¿tu i jo no som éssers humans? Si bufa el mateix vent, per a un de nosaltres és fred i per a l'altre calent?

TEETET: Sens dubte.

SÒCRATES: Digue'm, doncs, si el vent és en sí  mateix fred o no, o si direm com Protàgores que és fred per a qui el senti fred i no ho és per a qui no el senti.

TEETET: Potser que sigui així.

SÒCRATES: Això sembla a cadascú. Però, ¿aquest aparèixer, no és el mateix que percebre? Si l'aparença i la percepció són el mateix pel que fa a la calor i a altres coses d'aquesta mena , les coses són segons les percebem.

1. Quina és la tesi del text?

2. Com és justifica en el text que aparença i percepció són el mateix?

Aparença-Realitat

                 

Al llarg de la història de la filosofia el concepte aparença ha rebut 2 significats oposats:

a)      L’aparença com a manifestació o mostra de la realitat. L’aparença d’una cosa és el mateix que la seva realitat.

b)      L’aparença com a ocultació de la realitat d’una cosa. Aquesta és diferent de la seva realitat, fins i tot pot amagarla.

Segons el primer significat aparença és allò que revela, desvela o mostra la realitat. Si ho entenem així, conèixer significa només esperar que es mostri, que aparegui, que emergeixi  la realitat. Entre aparença i veritat hi haurà una relació estreta de correlació, de semblança.

Segosn els segon significat aparença és el tret que amaga, esborra o vela la realitat, que ens priva del seu coneixement. Si això  és així, conèixer vol dir anar en contra de l’aparença, significa aliberar-se’n, desferse’n, apartar-la com un impediment. Cal lluitar contra l’aparença per conseguir allò que ens amaga, mitjançant una feina de descoberta, de recerca. La relació de entre veritat i aparença serà d’oposició.

APARENÇA	REALITAT
Manifestació. Revelació, desvelament. Conèixer: esperar que es mostri. Aparença i realitat com a semblança i identitat	Ocultació. Latència, vetlla. Conèixer: alliberar-se, desvetllar,demostrar. Aparença i realitat com a contradicció i oposició.