"No hi ha fets, hi ha interpretacions"

En el tema 2 estem treballant el concepte de la Veritat i al respecte us deixe un link en el que es reflexiona sobre el conepte de veritat en relació amb el poder i la interpretació:

                                                Veritat i interpretació

Què és filosofia?

"La filosofía sirve para detestar la estupidez. Hace de la estupidez una cosa vergonzosa"
                                                                                      
                                                                                                     Gilles Deleuze.

Introducció a la filosofia en un programa de televisió.

Ací us deixe el primer capítol d'un programa que es fa a Argentina i que pretén fer arribar a través de la televisió la filosofia.

Classe introductòria de filosofia

Plató i Aristòtil: La filosofia naix de l'admiració

L'admiració és considerada, tant per Plató, com per Aristòtil, com l'origen de la filosofia.

Segons aquests autors la filosofia va sorgir de l’admiració, de la perplexitat, de la sorpresa, de la meravella o de l’estranyesa (significats relacionats amb el terme grec thauma, meravella). L'esmentada admiració procedeix, al seu torn, no d’una orientació cap a coneixements pràctics, en el sentit de coneixements encaminats a aconseguir finalitats concretes que millorin tals o quals aspectes de la nostra existència, sinó que procedeix d'un desconcert. Qui s’admira, qui experimenta la sensació de sorpresa o meravella davant algun problema, ho fa perquè experimenta una certa desorientació, es troba en una situació semblant a la que experimentem davant una paradoxa (el contrari a la doxa o opinió): s’admira que les coses o problemes que causen l'esmentada admiració no responen immediatament a un ordre conegut. La recerca d’aquest ordre és la resposta a aquella admiració. Per això, Aristòtil diu també que ja els forjadors de mites eren, en certa forma, filòsofs, perquè els mites es componen d’elements meravellosos o generadors d’admiració. No obstant això, en altres textos contraposa el mite a la plena raó o logos.

Teseu y el Minotaure

Avuí hem parlat dels mites i de la seva funció, aquí en dos links el mite de Teseu i el Minotaure, el primer és una adaptació del conte i el segon la narració al youtube.

http://www.xtec.es/~mnavar22/teseu%20i%20el%20minotaure.htm

 http://www.youtube.com/watch?v=O4WNr6hdteY&feature=related

Text 2 Plató

 “...La qüestió, en efecte, és la següent: cap dels déus no estima la saviesa ni desitja esdevenir savi (car, ja ho és), igual que qualsevol altre que sigui savi tampoc no estima la saviesa; tampoc els ignorants no estimen la saviesa ni desitgen esdevenir savis, car la ignorància té precisament com a cosa penosa això: el fet que aquell qui no és bell, ni bo, ni intel.ligent es pensi que ho és prou; així, doncs, el qui pensa que no li manca res, tampoc no desitja això que no es pensa necessitar.


-Qui són, aleshores, oh Diotima -vaig preguntar jo-, els qui estimen la saviesa si no ho són els savis ni els ignorants?

-Fins i tot per a un infant –va respondre ella- ja és clar que ho són els qui es troben enmig d’ambdós”.

PLATÓ, El Banquet


1. Per què diu Plató que els que estimen la saviesa no són ni els savis ni els ignorants?

2.  A qui es refereix  Diotima al afirmar que els que estimen la saviesa són els que es      troben enmig d’ambdós?