TEX1 Aristòtil

Que no parlem d’una ciència productiva ja era evident per als primers que van filosofar. Perquè, tant ara com quan els éssers humans van començar a filosofar, aquests ho fan impulsats per l’admiració: al començament, admirats de les coses sorprenents més a l’abast; més endavant, avançant a poc a poc i amb dubtes més grans, com ara els relatius als canvis de la Lluna, al Sol i a les estrelles, i també a la generació de l’Univers. Però el qui dubta o s’admira reconeix la seva ignorància. (Per això, també el qui estima els mites és, d’alguna manera, filòsof: ja que el mite és format de components admirables.) Perquè, si van filosofar per defugir la ignorància, és manifest que va ser a causa del coneixement que perseguiren el saber, i no a causa de cap utilitat. I això testifica el que s’ha esdevingut, ja que aquesta mentalitat va començar a cercar-se quan ja existien gairebé totes les coses necessàries per viure i les referents al lleure i al transcurs de la vida. És, doncs, evident que no la ceruen per cap altra utilitat, sinó que, així com anomenem home lliure el qui és per si mateix i no per un altre, també tenim aquesta com a única ciència lliure, ja que només aquesta és per si mateixa.

ARISTÒTIL: Metafísica, llibre I, cap. II


1. Què creus que entén Aristòtil per «ciència productiva»?
2. Quina és la motivació principal segons la qual les persones filosofen?
3. Pots posar algun exemple d’aquesta actitud que Aristòtil diu que és l’esperonadora de la filosofia?
4. Quines són, segons l’autor, les característiques de la filosofia?
5. Posa títol al text.