Video de la serie: "Filosofia: una guia per a la felicitat"
Epicur i la felicitat
dijous, 13 de gener del 2011
Text 4 Plató
Mite del Carro alat
L'ànima és com el conjunt format per un parell de cavalls alats i el seu auriga. En el cas dels déus, els dos cavalls són bons i de bona raça; en el cas dels mortals, un dels dos és també així, l'altre és el contrari.
Gràcies a les seves ales, les ànimes dels déus es mouen per la volta celeste, i surten fora, i s'hi detenen a sobre, fins que els moviment de rotació les torna a deixar en el mateix punt; durant aquesta instància contemplen el que hi ha fora del món sensible, i aquest és el seu festí i el seu regal.
Les ànimes dels homes, per la dificultat de conduir el carro ( un dels dos cavalls és díscol), difícilment aconsegueixen seguir els déus; tot just arriben a treure el cap fora de la volta de cel i a veure alguna cosa, més o menys; la que assoleix veure alguna cosa, queda lliure de sofriment fins a la pròxima revolució, però si l'ànima no ha aconseguit veure res, sinó que, per contra, en la lluita ha estat derrotada, perd les ales i cau a terra, on pren possessió d'un cos, que, per la força de l'ànima, semblarà moure's a si mateix. Si, de totes maneres, l'ànima ha vist alguna cosa alguna vegada, no serà fixada a un cos animal, sinó a un cos humà, i segons què hagi vist més coses, serà l'ànima d'un amant de la saviesa o un conreador de les Muses o de l'amor; la segona serà l'ànima d'un governant obedient a la llei, i així fins a la vuitena, que serà la d'un sofista, i la novena, que serà la d'un tirà.
Al final d'una vida, les ànimes són jutjades i fins a completar un mil.lenni duen, sota terra o en un lloc del cel, una vida concorde amb els mereixements de la seva vida terrena. Transcorregut el mil.lenni, tornaran a la superfície de la terra, però aquesta vegada cadascuna escollirà el tipus de vida que vol, en quina classe de cos ha de ser plantada; així cadascuna triarà lliurement segons el seu propi caràcter i el seu propi valor; pot ser que alguna decideixi anar a parar a un animal: se li concedirà, perquè aquesta és la seva decisió.
Cap ànima no recuperarà les ales abans de deu mil anys, si ja no és que s'hagi mantingut durant tres generacions successives en l'estat d'amant de la saviesa o de la bellesa.
Plató: Fedre
Qüestions:
1. Què explica el mite?
2. Quin concepte de l'ésser humà hi ha en aquest mite?
3. Quin és el paper de l'ànima?
L'ànima és com el conjunt format per un parell de cavalls alats i el seu auriga. En el cas dels déus, els dos cavalls són bons i de bona raça; en el cas dels mortals, un dels dos és també així, l'altre és el contrari.
Gràcies a les seves ales, les ànimes dels déus es mouen per la volta celeste, i surten fora, i s'hi detenen a sobre, fins que els moviment de rotació les torna a deixar en el mateix punt; durant aquesta instància contemplen el que hi ha fora del món sensible, i aquest és el seu festí i el seu regal.
Les ànimes dels homes, per la dificultat de conduir el carro ( un dels dos cavalls és díscol), difícilment aconsegueixen seguir els déus; tot just arriben a treure el cap fora de la volta de cel i a veure alguna cosa, més o menys; la que assoleix veure alguna cosa, queda lliure de sofriment fins a la pròxima revolució, però si l'ànima no ha aconseguit veure res, sinó que, per contra, en la lluita ha estat derrotada, perd les ales i cau a terra, on pren possessió d'un cos, que, per la força de l'ànima, semblarà moure's a si mateix. Si, de totes maneres, l'ànima ha vist alguna cosa alguna vegada, no serà fixada a un cos animal, sinó a un cos humà, i segons què hagi vist més coses, serà l'ànima d'un amant de la saviesa o un conreador de les Muses o de l'amor; la segona serà l'ànima d'un governant obedient a la llei, i així fins a la vuitena, que serà la d'un sofista, i la novena, que serà la d'un tirà.
Al final d'una vida, les ànimes són jutjades i fins a completar un mil.lenni duen, sota terra o en un lloc del cel, una vida concorde amb els mereixements de la seva vida terrena. Transcorregut el mil.lenni, tornaran a la superfície de la terra, però aquesta vegada cadascuna escollirà el tipus de vida que vol, en quina classe de cos ha de ser plantada; així cadascuna triarà lliurement segons el seu propi caràcter i el seu propi valor; pot ser que alguna decideixi anar a parar a un animal: se li concedirà, perquè aquesta és la seva decisió.
Cap ànima no recuperarà les ales abans de deu mil anys, si ja no és que s'hagi mantingut durant tres generacions successives en l'estat d'amant de la saviesa o de la bellesa.
Plató: Fedre
Qüestions:
1. Què explica el mite?
2. Quin concepte de l'ésser humà hi ha en aquest mite?
3. Quin és el paper de l'ànima?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)